divendres, 27 de març del 2015

LES NORMES DE CASTELLÓ I INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA



Normes de Castelló o Normes del 32 es l'acord que signaven a Castelló de la Plana l'any 1932. Un acord que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'institut d'Estudis Catalans i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana del 1918.

Les Normes de Castelló han estat, recentment, catalogades com a Bé d'Interès Cultural per les Corts Valencianes. Són, per damunt de tot, una aposta per la unitat i la normalitat de la nostra llengua al seu territori històric. Les Normes certifiquen l'aposta per la unitat de la llengua que parlem a dalt i a baix del Sénia. A més, són una aposta per la vertebració de la societat entorn del seu tret definidor essencial: la llengua. Aquesta aposta implica necessàriament l'establiment de mecanismes que facen viable aquest paper vertebrador de la llengua pròpia i històrica en el seu territori.

En definitiva, des de la plataforma Castelló per la llengua entenem les Normes com un esperó per treballar per la normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits. Joan Fuster va pronunciar, venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més festiva i més clara.


Respecte a la interferència lingüística, es un aspecte que está molt present sobretot en la gent que estudia castellà i valencià. La interferència lingüística són els canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influència d’una segona llengua.  Les interferències poden ser principalment de tres formes:
  •  Fònica: consisteix en la incorporació d’elements fònics dins d’una llengua que són pròpies d’una altra.
  •  Morfosintàctica: quan regles o normes que no són pròpies de l’idioma, per influència del veí s’hi incorporen. 
  • Lèxica i semàntica (paraules i llurs significats): Incorporació en la llengua ‘b’ de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua ‘a’. Podem classificar-les en préstecs, que són paraules d’una llengua introduïdes en una altra (exemple living-rom) i calcs, paraules estrangeres traduïdes o adaptades a la llengua pròpia
El paper dels mitjans de comunicació i de l’Ensenyament és molt important en aquest aspecte. Ací us deixe el prezi on explica detalladament aquest tema. https://prezi.com/x3scj4tjr8g3/la-interferencia-linguistica/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada