BLOC 1: CONTACTE DE LLENGÜES

El primer tema que hem tractat ha sigut respecte al contacte de llengües: Bilingüisme, diglòssia i substitució lingüística. Un tema que va es va desenvolupar en un debat sobre el valencià com a dialecte del català o com una llengua més, defenent uns nostra pròpia llengua a morir mentre altres no li dònen tanta importància. Jo no parle valencià al meu dia a dia però pense que si viu a la Comunitat Valenciana he de ser consciente de que és nostra llengua i n'hi ha que defendre-la per a no perdre els nostres antepassats.

A més de tot això, en la classe es va explicar conceptes bàsics sobre la llengua i el seu ús lingüístic. Ens explicaren conceptes bàsics com:  Sociolingüística, monolingüísme i tipus, llengua Minoritzada, llengua Minoritària, bilingüisme i tipus, diglòssia, procés de substitució lingüística, i normalització i normativització.

Ací deixe l'enllaç on posa la informació sencera d'aquests conceptes ja que la professora mitjançant un prezi ens facilita tota la teoria per a comprendre cadascun dels conceptes donants activament amb tota la classe:

https://prezi.com/uftdwkzttr1e/contacte-de-llengues-bilinguisme-diglossia-i-substitucio-linguistica/. 

De totes maneres ací vaig a possar un xicotet resum de cadascun desl conceptes possats anteriorment i del que hem anat parlant a classe:

En primer lloc diferenciarem entre llenguatge, llengua i parla:

- Llenguatge: capacitat que tenim els humans de comunicar-nos.

- Llengua: codi de signes lingüístiques que una comunitat comparteix.

- Parla: interpretació que cadascú fa de la llengua.

En relació amb el llenguatge hi ha elements interns que fan referència al conjunt de mecanismes interns de funcionament d’una llengua, i elements externs que es l’ús lingüístic del llenguatge.

La sociolingüística és la disciplina que estudia les condicions d’existència d’una llengua. Per tant, manté una relació amb els elements externes del llenguatge ja que analitza l’ús lingüístic i lo relaciona amb el seu context.

El monolingüisme es l’ existència d’una sola comunitat lingüística dins d’un mateix estat. Es molt difícil que es done aquesta situació per tant es una situació d’excepció.  Aleshores es comú que haja un contacte de llengües i en cada societat es resol d’una manera. Per altra banda, es necessari ressaltar que no es mateix el monolingüisme estatal que l’acceptació d’una sola llengua oficial. Dins del monolingüisme trobem: 

• Monolingüisme individual: quan una persona utilitza una sola llengua de manera habitual
• Monolingüisme social: quan la societat usa només una llengua com a monera de canvi lingüístic habitual.

També es important diferenciar entre llengua minoritària i llengua minoritzada. La primera fa referència a que la llengua te un nombre reduït de parlants i la segona és aquella que pateix un retrocés del seus usos en la pròpia comunitat lingüística. Els parlants de les llengües minoritzades han de tindre un bilingüisme unilateral per a comunicar-se. Aleshores, una llengua majoritària com el castellà por se minoritzada com es el cas de Puerto Rico.

El bilingüisme és un concepte polisèmic però la definició més amplia és la següent:  és el cas més simple de plurilingüisme, es a dir, aquelles situacions en què les llengües en contacte en són només dues. De manera que s’entén com la possibilitat d’un individu d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell però es una situació utòpica. També trobem diferents tipus:

• Bilingüisme individual: capacitat d’una persona d’emprar dues llengües. Es pot classificar segons el grau d’ús de la llengua (actiu, passiu), segons el grau de domini de les llengües(simètric, asimètric) i segons la motivació psicològica (instrumental, integratiu)
• Bilingüisme social: fa referència a les situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencer que formen grups social. S’utilitzen dues llengües alternant-les segons les normes d’ús establertes. Ací es un està el conflicte lingüístic ja que sempre amaga una situació de desigualtat. En el mite del bilingüisme apareix el concepte com una manera d’ocultar una situació de conflicte i un procés de substitució lingüística. 
• Bilingüisme territorial: es el que apareix en un espai dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna llengua pròpia com passa al País Valencià.

La diglòssia és quan coexisteixen dues varietats d’una mateixa llengua. Hi ha una distribució funcional d’aquestes varietats d’una llengua en la que una mateixa llengua utilitza la varietat A per a un ús formal i una varietat B per a un ús informal. Segons Fishman també fa referència aquets concepte a quan una llengua A ocupa els àmbits formals y la B el àmbits informals.

Relacionant el concepte de diglòssia i bilingüisme es pot donar quatre situacions diferents:

• Situació de diglòssia i bilingüisme: quan el membres d’una societat són capaços d’expressar-se en dues llengües que exerceixen funcions distintes.  
• Situació de diglòssia sense bilingüisme: quan l’elit dirigent d’una societat introdueix una llengua com a distintiu de classe. 
• Situació de bilingüisme sense diglòssia: els que aprenen un segon idioma per pròpia voluntat però no incideix en els usos lingüístics de la llengua pròpia. 
• Situació sense bilingüisme ni diglòssia: societats o estats monolingües.

 La substitució lingüística es dona quan en un conflicte de llengües, dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcialment o totalment un sistema en els diversos àmbits d’ús. Es a dir, s’ha canviat una llengua per altra. Es tracta d’una situació dinàmica i inestable, i te diverses etapes.

Un fenomen paral·lel a la substitució lingüística és la interposició o mediatització. Es dona quan la llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món. Els parlant empren la llengua dominant per traduir una tercera llengua.

La interferència lingüística són els canvis en l’estructura d’una llengua per la influència d’una segona llengua. Hi ha diferents tipus: 

• Interferència fònica.  
• Interferència lèxica i semàntica. 
• Interferència morfosintàctica.

A més a més, alguns factors que actuen como a estímul o fre de la interferència lingüística són: prestigi de la llengua, grau de lleialtat lingüística dels parlants i dimensions del grup bilingüe i homogeneïtat o diferenciació sociocultural.

La normalització lingüística és un procés de resposta al conflicte lingüístic i de cohesió. Pretén recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seua desaparició. Aquest procés inclou:

• Normativització: codificació de la llengua.
• Política lingüística: activitat que desenvolupa un govern sobre l’ús de les llengües. Pot ser conscient o inconscient.      

''El lenguaje es el gran instrumento de la ambición humana'' amb aquesta frase d'Adam Smith vull terminar la meua entrada per a que reflexioneu sobre el llenguatge i la seua importància. I si de veritat fòrem conscients de totes les llengües amb les que convivim, seríem més concient de respectar cada una d'elles i posar interés en aprendre de tota l'amplitut de cultures que existeixen.