MARC COMÚ EUROPEU DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES

El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.

Nivells

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.

• Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda.

• Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.

• Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.

• Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor.

• Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera.

• Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.

Per què és necessari el Marc?

Perquè ens serveix de patró internacional per a mesurar el nivell de comprensió i expressió orals i escrites en una llengua que adquireixen les persones.

Què és el PEL (Portafoli Europeu de le llengües)

Es tracta d'un document en què els que estan aprenent o han aprés una llengua -ja siga en l'escola o fora de l'escola- poden registrar i reflexionar sobre el seu aprenentatge de llengües i experiències culturals i autoevaluar-se utilitzant els paràmetres del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües. .

El portfolio conté un passaport de llengües que el seu titular posa al dia amb regularitat.

El document també conté una biografia lingüística detallada que descriu l'experiència del titular en cada llengua i que està dissenyat per a guiar l'alumne en la planificació i avaluació dels progressos.

Finalment, hi ha un dossier amb exemples de treballs personals que es pot mantindre per a il·lustrar una de les competències lingüístiques.

QUÈ ÉS UN PLA D'ACOLLIDA

És un protocol d’actuacions l’objectiu del qual és facilitar l’adaptació del nou alumnat al centre escolar. Les orientacions que es donen es refereixen a l’alumnat que prevé d’altres països i/o desconeixen les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i han de dur un procés d’adaptació escolar i aprenentatge de la llengua. El Pla d’Acollida ha d’aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries.

On s’enmarca?

a)      En el Projecte Educatiu de Centre (PEC), en què la comunitat educativa defineix els compromisos, tant de caràcter lingüístic i curricular, com de caràcter social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d’alumnat amb cultures diferents.

b)      En el Projecte Curricular de Centre (PCC) on s’incorporaran al currículum referències multiculturals, especialment de les cultures d’origen de l’alumnat. Es repleguen les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l’alumnat estranger que accedeix al centre. S’acorda el model bàsic del pla individual d’intervenció educativa.

c)       Al Projecte Lingüístic (PL) del centre on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l’arribada d’aquest alumnat i facilitar el seu procés d’aprenentatge i d’integració.

d)      Al Pla d’Acció Tutorial en Educació Secundària on es reflexen les actuacions específiques que es duran a terme en la classe per afavorir la integració de tot l’alumnat i la seua relació amb el professorat. .

Pla d’acollida i acompanyament

Aquest Pla d’acollida i acompanyament ha de tindre una sèrie de recursos com ara:

-  Una aula d’acollida i acompanyament

-  Tutor/a d’acollida

-  Psicopedagog, professorat de pedagogia terapèutica, educador...

-  Tutor/a del grup de referència

-  Professorat,...

També es poden considerar altres mesures com ara:

- Tutor/a individual (entès aquest/a com una persona del claustre que tutoritza a un sol alumne i la seua família en el procés d’acompanyament)  i/o alumne “guia o tutor” (alumnes que donen suport afectiu i instrumental als nous companys/es. Han de tenir un cert coneixement i una certa preparació). El centre haurà de motivar l’alumnat i incentivar, d’alguna manera, la seua col·laboració.

-Altres mesures són els mediadors, els recursos de les institucions locals, materials informatius editats per la Conselleria d’educació, etc.

PASE

PASE és una mesura de suport temporal per a l’acollida i integració de l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.

Aquest programa tracta de dues fases: en una primera fase compensa les necessitats lingüístiques de l’alumnat que desconeix la llengua base del programa d’educació bilingüe a què quede adscrit. I en una segona fase, oferix un suport dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.

També pretén que l’alumnat adquirisca les competències comunicatives bàsiques en la llengua vehicular d’ensenyament del centre, de forma intensiva perquè li permeta incorporar-se al grup ordinari que li correspon per edat en el menor temps i millors condicions possibles. Així mateix, mitjançant l’aprenentatge lingüístic a través de continguts curriculars, es pretén potenciar la competència curricular d’este alumnat.

Els objectius d’aquest programa són:

Proporcionar a l’alumnat nouvingut una competència inicial en la llengua base del programa d’educació bilingüe a què ha sigut adscrit, així com la introducció en l’altra llengua cooficial.

Facilitar la incorporació al grup de referència i  reduir el període d’integració escolar d’aquest alumnat.

Dotar l’alumnat de la competència lingüística social bàsica que permeta la seua interacció en la comunitat educativa.

Compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en les àrees o matèries del              currículum, principalment en les instrumentals.

Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.

Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada i el seguiment del procés

.

Duració del programa: El programa PASE tindrà caràcter temporal. Amb caràcter general, tindrà una duració per a l’alumne o l’alumna d’entre tres i sis mesos. En cap cas excedirà d’un curs escolar.

Criteris generals:

-   Cada alumne està adscrit a un dels programes de referència que li corresponga per edat. Els grups de referència coordinaran els seus horaris amb el programa PASE. A més, la intervenció educativa en el programa PASE s’ajustarà als diferents perfils de l’alumnat, segons el seu desconeixement de la llengua base del programa d’educació bilingüe a què està adscrit, escolarització prèvia i competència curricular. La permanència d’un alumne en el programa PASE serà com a màxim de quatre hores diàries i no superarà les vint hores setmanals.

Organització del programa:

- El currículum específic del programa PASE s’articula en àmbits que permeten una aprenentatge lingüístic significatiu recolzat  en continguts curriculars de diverses àrees. Integrar llengua i coneixements és la forma més eficaç d’aprendre llengua i desenrotllar el pensament. Els àmbits són: lingüístic i social / lingüístic i científic. 
- L’alumnat del PASE tindrà, a més, una hora de tutoria especifica a càrrec d’ un dels professors que impartisquen els àmbits.

-  Els continguts de les àrees curriculars s’abordaran de forma globalitzada en els àmbits corresponents i s’impartiran prioritàriament en la llengua base del programa d’educació bilingüe del centre. La  segona llengua oficial s’anirà introduint progressivament en funció del progrés i de les característiques de l’alumnat.

- S’aprendrà llengua adaptant el material didàctic general de les àrees de coneixement en què l’alumnat encara no està integrat i amb el suport d’altres materials específicament dissenyats per a l’aprenentatge autònom.

-  L’alumnat s’anirà incorporant a la resta d’àrees o matèries de forma progressiva a mesura que vaja adquirint les competències corresponents a juí del professorat del programa. 
- Cada un dels àmbits del programa PASE estarà a càrrec d’un professor pertanyent a un dels Departaments de les àrees que integren els àmbits. Aquest professorat tindrà destí definitiu en el centre i actuarà de manera coordinada amb el professorat dels grups de referència.

 

LLENGUA I IMMIGRACIÓ

Quan parlem d'immigració, parlem d'estrangers, de llengües diverses, d'integració a la nova realitat en la que l'immigrant nouvingut es troba. Doncs, es vol que quan parlem dels centres que acolleixen als alumnes estrangers siguen elements integradors ja que per a les famílies és el més important. Per tant, l'escola ha de ser integradora capaç de dissenyar mesures d'adaptació a la nova realitat. Centres on el plurilingüisme és una realitat i no només una declaració de principis.

Opció a favor del plurilingüisme

Procés d'homogeneïtzació lingüística. L'escola ha de plantejar-se el seu rol ja que la seua funció a soles no és la de transmissió de llengües determinades sinò  també la de transmissió del coneixement del valor de la divisió lingüística en el foment de les actituds lingüístiques positives i del respecte a totes les llengües.

Competència plurilingüe

La competència plurilingüe són els sabers, les habilitats i les estratègies que podem desenvolupar en e moment d'integrar els coneixements previs amb els nous coneixements sobre les llengües i escriptures.

La tasca docent ací serà la de ajudar i guiar en el desenvolupament integral i harmònic d'aquesta competència.

Estratègies del tractament de la diversitat lingüística a l'escola

• Conèixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes, és a dir, conèixer el nom de les llengües, els processos d'aprenentatge de les llengües i les competències que tenen en cadascuna d'elles.
• Incorporar activitats que desperten l'estima i curiositat cap a la diversitat lingüística
• Organitzar el currículum amb un enfocament que partesca d'un tractament integrat de les llengües que s'han d'ensenyar.
• Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques en projectes compartits.
  

INMERSIÓ vs SUBMERSIÓ

INMERSIÓ:

Métode d'ensenyament de una segona llengua (L2) utilitzant com a llengua vehicular en l'aula eixa segona llengua dels alumnes. Mitjançant aquest métode, els alumnes en l'escola estudien les assignatures en la L2. L'objectiu principal és fomentar el bilingüisme, és a dir, el desenvolupament de la competència comunicativa dels alumnes o el domini de la llengua en su L2, a més de la seua llengua materna (L1). La finalitat, doncs, serà aconseguir que els competents siguen competents en les dues llengües, és a dir, bilingües. Per tant, els estudiants reben formació específica en la seua llengua primera. La seua condició d'èxit serà fomentar actitudes de respecte per a les dues llengües.

SUBMERSIÓ:

Aquest mètode contrari recurreix a programes vehiculats mitjançant la llengua i cultura dominant sense la presència alguna de la primera llengua de l'estudiant. La llengua d'instrucció és diferent de la L1.El seu objectiu és l'asimilació a la llengua majoritària i la perdúa de la pròpia llengua i cultura.  Es tracta del canvi d'una llengua per otra de forma implícita o explícita. La seua condició per a l'èxit no precisa el respecte fins altra llengua que no siga vehicular, de fet no reconeix altra llengua del estudiant. 

MODELS D'EDUCACIÓ BILINGÜE

Model compensatori:

Destinatari: usuaris d'una L1 minoritària

Objectiu: compensar les mancades lingüístiques dels aprenents en la llengua majoritària

Organització: La llengua materna s'estudia en els nivells inicials, però després deiza d'utilitzar-se com a llengua d'instrucció. La L1 és sada per ajudar l'alumnat a conéixer la L2, més que no per a ensenyar continguts. Quan l'aprenent és competent en la L2, abandona el model i s'integra dins els programes regulars en L2. 

Model de manteniment:

Destinatari: Usuaris d'una L1 minoritària. 

Objectiu: Mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritàries.

Organització: Els aprenents solen començar l'ensenyament utilitzant la L1 com a vehicle d'instrucció i a poc a poc van incorporant la L2 en l'ensenyament de continguts escolars. El currículum s'imparteix en ambdós llengües.

Model d'enriquiment:

Destinatari: Usuaris de les dues llengües en contacte.

Objectiu: Desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües.

Organització: Les dues llengües són vehicle d'instrucció i hom mira de fer-ne una distribució equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.

Model de recuperació plena:

Destinatari: Parlants de les dos comunitats lingüístiques.

Objectiu: Invertir la situació de la llengua minoritària.

Organització: La L1 minoritària és l'única llengua vehicular a l'àmbit educatiu, mentre que la L2 esdevé una mera matèria d'estudi.