NOTICIES

27/05/15
El seny valencià es viu!

S’ha acabat. L’etapa fosca de la política valenciana no dóna més de sí. Les mans que menaven els bressols de la vergonya parademocràtica han estat amputades pel mateix doctor Frankenstein que els va donar la vida. Tanta brutícia política ha produït un ferum que ja molestava massa l’olfacte quotidià dels ciutadans, fins i tot d’aquells entossudits a perfumar l’ambient per ocultar la realitat, des d’una militància autodestructiva que arrossegava el país a la ruïna, econòmica, cultural, anímica.

La fita de les urnes posava a l’abast una oportunitat de dir prou a tant abús, però la percepció positivista que escoltava la veu del subconscient temia un perill, basat en les experiències prèvies: l’evidència empírica dels votants no garantia una conclusió resultant encoratjadora. Tampoc els cartesians i oposats a la corrent anterior trobaven en el racionalisme una resposta al bucle insidiós en què el poble no era capaç de desempallegar-se dels seus mals com a grup social. Però van arribar condicionants molt importants que van introduir variables decisives, és a dir, el mal ja no era una xacra d’inoperància col·lectiva només, sinó una gangrena que començava a afectar la supervivència individual de cada llar, fins arribar a casos de sofriment imperdonables. Mentre aquesta variable prenia partida per una tija de la coordenada, per una altra s’iniciava la confluència per la ineptitud, unida a la manipulació i la corrupció. Arribat aquest moment no calia ja recórrer a especialistes per al diagnòstic perquè la gent ja s’automedicava de males maneres i sense esperar cap suport administratiu o institucional. Era massa evident que calia canviar les coses si la mateixa mà que et governa et mata. Els relativistes de la política, els agnòstics del sistema i fins i tot alguns hooligans més radicals del “Viva el Betis man que pierda” han obert els ulls i s’han adonat que el pas següent al de salvem el benestar social ja podia ser salvem la credibilitat i la vergonya pròpia; “els valencians no tenen remei” se solia apuntar des de països veïns. Si no érem capaços de posar solució amb la gestió de l’únic instrument de poder en mans del poble, la sobirania del sufragi, ja quedàvem inhabilitats tècnicament i moralment per sempre més. Tot i que el PP encara ha estat el partit més votat (l’eutanàsia és una opció que hi juga), podríem dir que el seny valencià ha aflorat a la superfície en el moment oportú per permetre que una cosa tan natural i saludable com és l’alternança política evite la necrosi d’una societat que arrossega mals endèmics per inèrcia històrica.

Ens trobem per fi davant d’un pas efectiu d’aprenentatge fusterià, on els errors ens faran trobar-nos a tots en el mateix camí del que volem ser?, o potser en uns anys caurem de nou al Pou Urd del destí mitològic? Desigem  que no, que el futur valencià acabe en bones mans.

25/05/15

El País Valencià renaix amb una derrota contundent del Partit Popular

La suma de les esquerres obté la majoria absoluta a les corts, amb un creixement espectacular de Compromís

Les eleccions a les Corts Valencianes han deixat un mapa polític molt canviat. El PP cau dels 55 diputats que tenia a tan sols 31. La patacada d'Alberto Fabra va acompanyada de la pèrdua també del PSPV, que passa de 33 diputats a 23. Compromís és la tercera força amb una pujada ben forta: passa de 6 diputats a 19. Ciutadans i Podem entren al parlament tots dos amb 13. En canvi, EUPV no supera la barrera del 5% i es queda fora de les corts. Vegeu totes les dades ací.

Fabra: 'Serà difícil de governar'

Amb l'escrutini pràcticament acabat, Alberto Fabra ha eixit a reconèixer la derrota. Ha reconegut que els comicis 'han estat dolents a l'àmbit autonòmic i a la majoria de municipis'. Així i tot, ha destacat que el seu partit havia estat el més votat.

'Ara s'obre un ventall de possibilitats', ha dit, i ha afegit que el PP treballaria per 'recuperar la confiança' dels valencians. Ha subratllat que amb la suma de la resta de forces seria difícil que el PP pogués governar. I ha acabat dient que treballarien amb la resta de forces i prioritzarien 'una possibilitat de futur estable' al País Valencià.

Ximo Puig: 'Avui s'acaben vint anys del PP'

Ximo Puig, líder del PSPV i ara amb possibilitats de governar a la Generalitat Valenciana, s'ha mostrat eufòric després de saber els resultats, malgrat la pèrdua de suport del seu partit. 'Avui s'acaben vint anys del PP al País Valencià i aquest canvi l'encapçala el partit socialista'.

Mònica Oltra: 'Els valencians no es mereixien uns governants corruptes' 

Mònica Oltra, de Compromís, ha dit: 'Esperàvem un resultat bo, però ha desbordat les expectatives'. I ha afegit: 'Els valencians no es mereixien uns governants corruptes. És el moment de la responsabilitat, un moment històric. Hem triplicat els nostres resultats i hem trobat una complicitat enorme en el poble valencià'.

Sobre possibles pactes per a governar la Generalitat, la dirigent de Compromís ha dit: 'Ara comença el moment de la paraula, d'escoltar l'altre.'

19/05/19

Ximo Puig impulsarà 'mesures d'urgència' per pal·liar el tancament de línies en valencià

El candidat socialista anuncia la creació d'una “Institució Lliure d'Ensenyança del segle XXI” per reforçar ''el prestigi dels professors''i la ''enovació pedagògica''.

El candidat socialista a la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat que reconsiderarà el tancament de les 126 línies en valencià del darrer arranjament escolar si presideix el Consell. Així ho ha assenyalat a preguntes dels mitjans després d'una reunió mantinguda amb representats de la comunitat educativa.

Puig ha dit que en primera instància impulsarà un pla de xoc i mesures d'urgència en alguns centres perquè no donaria temps a canviar tot l'arranjament, que ha qualificat com “molt negatiu”. El candidat ha afegit que l'educació “ha d'estar basada en el diàleg permanent” i en aquest sentit ha dit que promourà “un gran acord, perquè no poden canviar les lleis cada vegada que canvia un govern”.

Ximo Puig ha remarcat que l'educació és una gran prioritat “en el renaixement de la Comunitat Valenciana” per tal de recuperar el prestigi de la societat, els valors, la capacitació i la innovació.

Puig ha afegit que 37% de fracàs escolar “és el pitjor fracàs de la Generalitat de Fabra” i ha anunciat una sèrie de mesures per aconseguir "la igualtat" entre alumnes. “No és possible que a la ciutat de València el 40% dels alumnes menors de 3 anys no puguen ser escolaritzats per manca de recursos”, ha lamentat Puig, que ha anunciat la gratuïtat de l'ensenyament a partir dels 2 anys i beques per als alumnes entre zero i dos anys. Així mateix, ha dit que cal un pla d'inversions per acabar amb els barracons i que 13.000 alumnes deixen d'estudiar en aules prefabricades.

Ximo Puig també ha anunciat que crearà una institució basada en els arrels de la Institució Lliure d'Ensenyança perquè “el prestigi dels professors ha de ser clau per a la renovació pedagògica i per augmentar la excel·lència en l'educació”.
 

"La concertada finançada amb fons públics ha de tenir característiques de la pública"

Preguntat sobre l'educació concertada, Ximo Puig ha defensat que siga “subsidiària de la pública”. Puig ha dit que no està en contra de l'educació concertada però sí “de la privatització de l'educació”.

El candidat socialista ha dit que els concerts s'han d'acomplir i que és possible la convivència entre educació pública i concertada però que la concertada finançada amb fons públics “ha de tenir característiques de la pública”. En aquest sentit, ha advertit que “ha d'acabar amb la segregació per sexes i amb la segregació econòmica o de qualsevol tipus”

12/05/15

Escola anima a estudiar en ‘valencià’ front a la inhibició oficial.

L'educació diu de ofertar un 67% d'unitats d'Infantil i Primaria en aquesta llengua quan fa un any va reconèixer un 42%.

La Federació d'Associacions per la Llengua Escola Valenciana ha fet este dijous un balanç de la gestió de la consellera d'Educació María José Català, i ha criticat públicament el seu "plurilingüismo d'escaparate", perquè "la política lingüística no es pot limitar a notes de premsa i fotografies, com si es tractara d'un tema de moda".

El coordinador d'Educació de l'entitat cívica, Jaume Fullana, ha subratllat que l'educació plurilingüe, al contrari, "ha d'estar lligada necessàriament a una planificació cuidada, amb propostes pedagògicas contrastades, a una aplicació efectiva, real i responsable, i, finalment, a una evaluación". Escola Valenciana ha presentat la campanya Matriculem en l'escola que volem. L'escola pública i en valencià, impulsada per a incentivar la matriculació en la llengua d'Ausiàs March al començar el període de sol·licituds de plaça en els col·legis sostinguts amb fons públics. 

El termini de presentació de sol·licituds d'admissió d'alumnat d'Infantil i Primària per al curs 2015-16 s'obri este divendres i conclourà el dia 14. L'objectiu de la campanya és "informar a les famílies que han de matricular els fills en infantil de tres anys sobre el programa òptim d'enseñanza", al seu parer el 'Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià'. El coordinador d'Educació d'Escola Valenciana ha denunciat que la campanya d'informació és necessària perquè "la conselleria no l'hace". Escola Valenciana ha denunciat que la gestió educativa entre 2012 i 2015 en matèria de foment de l'ensenyança en valencià ha sigut de retrocés. "María José Català ha eliminat les campanyes informatives a les famílies i ha suprimit també unitats educatives en valenciano". 

El secretari autonòmic d'Educació, Manuel Tomás, ha eixit a l'encontre de les crítiques de l'entitat cívica que anualment reunix 200.000 persones en les Trobade d'Ensenyament en Valencià. Ha assegurat que la Conselleria d'Educació oferirà el pròxim curs prop de 15.000 unitats en centres públics d'Infantil i Primària, de les quals el 67,72 % són en valencià, i el 32,2 % restant en castellano.Estos dades es contradiuen amb els que la pròpia conselleria va facilitar al juny de 2014 a este diari, quan va donar la xifra de 7.516 unitats en valencià per 6.812 en castellà, és a dir, un 52% en el primer cas i un 48% en el segon. A més, omet l'oferta en els centres concertats, que és molt inferior. En el conjunt de l'oferta sostinguda amb fons públics, el valencià només ocupa un 42%, per un 58% el castellà. L'oferta de la concertada suposa només el 5% de l'ensenyança total en valencià. 

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno ha afirmat que "el plurilingüisme d'aparador de la consellera l'única cosa que ha fet és fracassar, ja que no ha garantit que tot l'alumnat domine per igual les dos llengües oficiales i una tercera com l'inglés". Hi ha acusat al Consell d'haver-hi "mercantilizado l'educació, fomentat l'educació concertada i privada en castellano" per a "desmantelar l'escola de tots els valencians i valencianes, l'escola pública i en valenciano". 

Per a Escola Valenciana, les normatives aplicades pels governs del PP, com el Decret de plurilingüisme de 2012, la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) de 2013 i el Decret de currículum de Primària de 2014 han suposat un "obstáculo per al plurilingüisme real en el País Valencià". Escola Valenciana també ha denunciat la "nula inversió en la formació del professorat quant al tractament integrat de llengües i un nul foment de recursos pedagógicos" i la "desatención a les familias", punt en què subratlla el "estrepitoso fracaso" de la "supuesta consulta sobre el programa lingüístico", ja que "el 84 per cent de les families es va negar entrar en un joc molt dubitatiu'' i es va abstindre.

10/04/2015 

He trobat una notícia de fa dos anys però encara el tema és una disputa molt comú i sense resoldre a causa de les diverses opinions que s'enfronten, per això os vaig a posar ací la noticia sencera que parla sobre si el valencià i el català és la mateixa llengua. A veure si aquesta noticia ens ajuda a resoldre un poc més els nostres dubtes.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua hi ha remés a la Mesa de Les Corts Valencianes una declaració institucional com a resposta a la proposició no de llei presenatada el passat 13 de juny pel portaveu del grup 'popular', Jorge Bellver, en la que sol·licitava que es reconeguera el valencià "su categoria de llengua o idioma propi dels valencians que es parla en la major part de la Comunitat Valenciana" i exigia que així es fera constar en la pròxima edició del Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua Espanyola (RAE) , que fins ara definix el valencià com "variedad del català, que s'usa en gran part de l'antic regne de València i se sent allí comunament com a llengua propia". En l'exposició de motius de la iniciativa, el PP argumentava que "el parla dels valencians, que part sens dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu ja des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què el coneguem.

L'AVL, per contra, recorda que la llengua valenciana, "como ocorre amb qualsevol altre idioma", s'ha configurat als llarg de la història amb aportacions de distintes civilitzacions i cultures, però assegura que "el valencià, pròpiament dita, es va conformar a partir del segle XIII, quan va ser portat ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts amb Jaume I, com demostra la història, la documentació medieval, l'onomàstica i la filologia (...) , que mostren la seua procedència del llatí. Per això, valencians, catalans, balears, i els habitants d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó compartim la mateixa lengua''.

Puntualitza que les "particularidades" del valencià s'expliquen "por el llegat que han aportat els distints pobles, com per exemple l'àrab, l'aragonés, el castellà, el francés o l'occità; en canvi, les relíquies dels pobles remots, com l'iber, són inexistents o imperceptibles". L'Acadèmia recorda al PP que el 9 de febrer de 2005 es va aprovar per unanimitat el 'Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià' i demana a les Corts que es facilite el document a Jorge Bellver. "No obstant, ens posem a la seua disposició i a la dels senyors diputats de la cambra per a aportar tota la informació que requieran", afegix.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua assegura que la proposició no de llei del PP vulnera l'ordenament jurídic valencià perquè ignora el dit dictamen i no respecta "la normativa lingüística oficial de l'AVL, que és d'aplicació obligatòria en totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana". 

També reclamen "con firmeza" a tots els grups parlamentaris que "no utilitzen la llengua com a instrument polític de confrontació entre els valencians". 

17/03/2015

Bon dia! És hora d'actualitzar aquest apartat amb una notícia per a posar-se les mans al cap. Crec que tots els valencians es trobem indignats amb el pèssim discurs de l'alcaldessa Rita Barberà a la cridà de les falles 2015.

No sabem si va a ser cosa del alcohol o que la representant de València no té cap idea de parlar la llengua que ens representa, o sincerament, les dues coses, però siga lo que siga va a ser prou vergonyós escoltar totes eixes ridícules paraules que destrossaven totalment el valencià en un acte tan important i oficial per a la Comunitat Valenciana: El començament de les falles 2015.

Després van demanant-nos el mitjà, el superior, i un bon nivell però donant eixe exemple d'una persona tant important com Rita se me quiten les ganes i em dona vergonya de saber amb la poca vergonya amb la que es va a presentar. Sincerament, em sent decepcionada.

Ens queixem de que s'infravalora el valencià, però què volem aixina? Aquest solament són passos que donem cap a darrere per a perdre la nostra llengua i no poder defendre-la...