EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

Interacció en el procés, que suposa la possibilitat de modificació dels missatges i intencions segons la dinàmica establerta.

La relació i comunicació didàctica ha de comptar amb: saber utilitzar i aplicar els mitjans tecnològics
oportuns per als objectius didàctics.

El docent ha de crear l'ambient propici perquè l'alumne construesca el seu aprenentatge a partir de la seua pròpia realitat i context:

• Ha de tindre una postura oberta en l'emissor i en el receptor per a aconseguir un clima de mútua entesa.

• Encara que en els sistemes educatius és el docent qui exerceix en gran manera les funcions d'emissor i influencia sobre els educands, ha de considerar-se que la configuració personal dels educands s'aconsegueix a través de múltiples fonts personals i institucionals i ja no exclusivament per l'acció comunicativa dels docents; esment especial és el cas de la forta influència dels mitjans de comunicacióde masses (Mass Media), la influència dels quals és tan controvertida com evident.
  

• Control Visual.

• La veu

• Sensibilitat
  

- Bidireccionalitat del procés, perquè el flux dels missatges puga circular en ambdós sentits, si bé majoritàriament el faça d'educador a educand.
- Moralitat en la tasca, per a rebutjar temptacions de manipulació.

Característiques que ha de reunir la comunicació educativa per a ser eficaç:
La comunicació didàctica a l'aula es caracteritza per una relació terapèutica entre docent i estudiant, que constitueix una autèntica trobada entre éssers humans que lluiten per la mateixa causa:
l'optimització dels aprenentatges.

Si la relació és adequada, el treball del docent és realitzat més eficientment i les situacions són desenvolupades favorablement. D'aquesta manera, una positiva relació entre docents i estudiants conrea l'efectivitat en el procés d'aprenentatge, el procés per mitjà del qual la informació és intercanviada i entesa
per un docent i un o més estudiants, usualment amb la intenció en aquell de motivar o influir sobre les conductes d'aquests, generant-se així una trobada on no hi ha part silenciosa.
 

Com aconseguir la comunicació didàctica a l'aula?
- Correcta pronunciació
- Control del to de veu
- Normalitzar el ritme o canviar-lo per enfasitzar
- el docent ha de captar l'atenció de la classe alternativament anar mirant els alumnes i completant idees de tal forma que es faça imperceptible el moviment del cap, però que la classe sent que se'ls mira de front.

- Control de moviment i expressió corporal.

Característiques bàsiques d'un docent amb orientació clínica o didàctica en la comunicació. 

• Sentit Comú
• Creativitat
• Laxitud
• Seguretat
• Moral i Ètica

ELS MESTRES I LA LLENGUA

Creiem que el millor model de llengua que pot oferir el professorat és la ductilitat, l’adaptació. No és el mateix parlar amb els alumnes fora de l’aula, tenir-hi un tracte cordial que adreçar-se al conjunt de l’aula que demana un plantejament més formal. Tampoc no es tracta d’associar formalitat amb rigidesa, sinó d’intentar augmentar la capacitat d’adequació a cada nova situació i això cal tenir-ho assajat, no improvisar.

El mestre ha de tindre una competència lingüística i comunicativa en valencià: ha de dominar l’estàndard general. En l’ús de la llengua, el mestre ha de ser conscient que és punt de referència i, a risc de semblar hiperpurista, ha de mirar d’expressar-se amb correcció absoluta en el marc de la normativa i de la llengua estàndard, fent un ús generós de tots els seus recursos expressius.
 

No cal transgredir les regles gramaticals per poder parlar de forma genuïna i planera. El docent ha de vetllar per l’enriquiment del llenguatge i això no és possible si no hi ha una voluntat clara d’alimentació cultural.
I si bé és veritat que la formació col•lectiva del professorat i l’organització d’activitats diverses per a aquest fi, és responsabilitat de l’Administració, també és veritat que cadascun de nosaltres som responsables del nostre reciclatge personal i professional.

Tot mestre és mestre de llengua. La llengua no és competència exclusiva del mestre de llengua. Per tant, s’ha de ser rigorós en la formulació o en la definició de principis, evitar l’ambigüitat, fer-se un esquema abans de començar a desenvolupar un tema.