EXPOSICIONS

Les dos últimes a classe han tractat d'exposar els treballs grupals sobre alguna activitat que fomenta-se l'expresió oral en valencià. Cadascun dels grups han realitzat el seu treball mostrant-nos la seua idea per a fer gaudir als alumnes aprenent la llengua valenciana, i sincerament, em va sorprendre molt gratament. 

Totes les idees em van semblar innovadores, o al menys amb el que he viscut a la meua vida durant la meua etapa escolar. Mai m'han presentat la llengua valenciana d'eixa manera i poques vegades m'han plantejat activitats fòra de la rutina del llibre que sigueren motivants per a aprendre i millorar la comunicació tant oral com escrita en valencià. Tots els grups van cercar activitats lúdiques, didàctiques i divertides i això és d'agraïr perquè no només vam gaudir nosaltres com companys sinó que estic totalment segura de que els nostres futurs alumnes, amb aquestes activitats es sentirien molt millor aprenent la llengua que ens representa. 

Perquè no hi ha major satisfacció que la de veure un docent als seus alumnes aprendre de manera eficaç i a més, que no semblen avorrits. Actualment, està a l’ordre del dia cercar estratègies innovadores en l’ensenyament, doncs, és el mestre el que té que trobar totes les innovacions possibles per a fer de les seues classes un lloc de joc on gaudeixen i, el més important, aprenen tant individualment com en equip a base de respecte, comprensió i superació.

Sincerament, molt entretingudes totes les exposicions i ara ens falta el pijtor, els examens, però això sí... MANS A L'OBRA I ENHORABONA A TOTS!

EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

Interacció en el procés, que suposa la possibilitat de modificació dels missatges i intencions segons la dinàmica establerta.

La relació i comunicació didàctica ha de comptar amb: saber utilitzar i aplicar els mitjans tecnològics
oportuns per als objectius didàctics.

El docent ha de crear l'ambient propici perquè l'alumne construesca el seu aprenentatge a partir de la seua pròpia realitat i context:

• Ha de tindre una postura oberta en l'emissor i en el receptor per a aconseguir un clima de mútua entesa.

• Encara que en els sistemes educatius és el docent qui exerceix en gran manera les funcions d'emissor i influencia sobre els educands, ha de considerar-se que la configuració personal dels educands s'aconsegueix a través de múltiples fonts personals i institucionals i ja no exclusivament per l'acció comunicativa dels docents; esment especial és el cas de la forta influència dels mitjans de comunicacióde masses (Mass Media), la influència dels quals és tan controvertida com evident.
  

• Control Visual.

• La veu

• Sensibilitat
  

- Bidireccionalitat del procés, perquè el flux dels missatges puga circular en ambdós sentits, si bé majoritàriament el faça d'educador a educand.
- Moralitat en la tasca, per a rebutjar temptacions de manipulació.

Característiques que ha de reunir la comunicació educativa per a ser eficaç:
La comunicació didàctica a l'aula es caracteritza per una relació terapèutica entre docent i estudiant, que constitueix una autèntica trobada entre éssers humans que lluiten per la mateixa causa:
l'optimització dels aprenentatges.

Si la relació és adequada, el treball del docent és realitzat més eficientment i les situacions són desenvolupades favorablement. D'aquesta manera, una positiva relació entre docents i estudiants conrea l'efectivitat en el procés d'aprenentatge, el procés per mitjà del qual la informació és intercanviada i entesa
per un docent i un o més estudiants, usualment amb la intenció en aquell de motivar o influir sobre les conductes d'aquests, generant-se així una trobada on no hi ha part silenciosa.
 

Com aconseguir la comunicació didàctica a l'aula?
- Correcta pronunciació
- Control del to de veu
- Normalitzar el ritme o canviar-lo per enfasitzar
- el docent ha de captar l'atenció de la classe alternativament anar mirant els alumnes i completant idees de tal forma que es faça imperceptible el moviment del cap, però que la classe sent que se'ls mira de front.

- Control de moviment i expressió corporal.

Característiques bàsiques d'un docent amb orientació clínica o didàctica en la comunicació. 

• Sentit Comú
• Creativitat
• Laxitud
• Seguretat
• Moral i Ètica

ELS MESTRES I LA LLENGUA

Creiem que el millor model de llengua que pot oferir el professorat és la ductilitat, l’adaptació. No és el mateix parlar amb els alumnes fora de l’aula, tenir-hi un tracte cordial que adreçar-se al conjunt de l’aula que demana un plantejament més formal. Tampoc no es tracta d’associar formalitat amb rigidesa, sinó d’intentar augmentar la capacitat d’adequació a cada nova situació i això cal tenir-ho assajat, no improvisar.

El mestre ha de tindre una competència lingüística i comunicativa en valencià: ha de dominar l’estàndard general. En l’ús de la llengua, el mestre ha de ser conscient que és punt de referència i, a risc de semblar hiperpurista, ha de mirar d’expressar-se amb correcció absoluta en el marc de la normativa i de la llengua estàndard, fent un ús generós de tots els seus recursos expressius.
 

No cal transgredir les regles gramaticals per poder parlar de forma genuïna i planera. El docent ha de vetllar per l’enriquiment del llenguatge i això no és possible si no hi ha una voluntat clara d’alimentació cultural.
I si bé és veritat que la formació col•lectiva del professorat i l’organització d’activitats diverses per a aquest fi, és responsabilitat de l’Administració, també és veritat que cadascun de nosaltres som responsables del nostre reciclatge personal i professional.

Tot mestre és mestre de llengua. La llengua no és competència exclusiva del mestre de llengua. Per tant, s’ha de ser rigorós en la formulació o en la definició de principis, evitar l’ambigüitat, fer-se un esquema abans de començar a desenvolupar un tema.

Les habilitats lingüístiques. La comprensió oral

Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de:

• El paper que tinga un individu en el procés de comunicación (receptor o emissor): habilitats receptives (escoltar i llegar) o habilitats productives (parlar i escriure).
•  El canal en el procés de comunicació: habilitats orals (parlar i escoltar) i escrites (escriure i llegar).

Les habilitats lingüístiques funcionen integrades entre si, és a dir, en conjunt, per això, des del punt de vista didàctic, hi ha que treballar-les de manera integrada totes juntes.

El discurs oral com a estil lingüístic sol ser:

• Col·loquial, informal
• Més subjectiu
•  Redundant i obert
• Sintaxi simple, plena d’anacoluts, frases inacabadas
• Lèxic més general i pobre, repeticions, onomatopeies i frases fetes.

El discurs oral es caracteritza per l’ús d’un determinat canal de transmissió:

• Canal auditiu
• Percepció succesiva dels diversos signes
• Comunicació espontània
• Comunicació inmediata
• Comunicació efímera
• Utilitza molt els codis no verbal.
• Hi ha una interacció durant l’emissió del text
•  El context extralingüístic té un paper important
• S’utilitzem habilitats lingüístiques mixtes (discurs oral i escrit) en funció del text que produïm o rebem.

La comprensió oral: escoltar

Escoltar és comprender un missatge possant en marxa un procés cognitiu de construcción de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment. Escoltem amb uns objectius determinats com obtener información i amb unes expectatives concretes del que sentirem com el tema, l’estil o el tipus de llenguatge.

Si hi ha copresència física entre parlants, hi haurà una retroalimentació de la conversa i aquesta será constant entre emissor i receptor. A més, amb l’habilitat d’escoltar activem altres estímuls com els sorollos, l’aparença visual… que conjuntament amb les convencions socials referides a aquesta habilitat som capaços de valorar el missatge escoltat, interpretar-lo amb els seus gestos i comunicación no verbal i manifestar la comprensió del discurs.

Les microhabilitats de la comprensió oral són les estratègies que el receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situación de comunicación Aquestes són: Reconéixer, seleccionar, interpretar, anticipar, inferir i retenir.

Per a posar en pràctica aquestes microhabilitats és necessària una certa competencia lingüística per a reconèixer, interpretar i seleccionar els diversos enunciats lingüístics. La comprensió de textos orals més complexos i elaborats estarà en funció de la competencia lingüística del individu.

Didáctica de la comprensió oral: Orientacions didàctiques

• L’aprenent necesita molta pràctica per això els exercicis proposats han de ser freqüents, breus i intensius.
• Cal posar èmfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de l’exercici
• El material utilitzat en la comprensió ha de ser real i variat
• Per a realitzar els exercicis de comprensió l’alumnat ha de tindre una raó per escoltar i més d’una vegada i que formule d’alguna manera visible i observable la seua comprensió

Pasos per als exercicis de comprensió:

•  Introduir el tema per a motivar-los
•  Presentarla forma clara d’efectuar-lo
• Escoltar el discurs oral un mínim de dues vegades
• Realitzar la tasca determinada individualment
•  Comparar les respostes en comú.
• Verificar les respostes correctes escoltant de nou el discurs oral.
•  Aturant-se en els punts importants.

Els següents exercicis les ajudará a adquirir millor aquesta competencia: exercicis  mnemotècnics, escoltar i produir, escoltar i transferir informació, escollir opcions, identificar errors.

Es tracta d’un aprenentatge cooperatiu des d’un enfocament metodolòlic nord-americà influenciat per les tècniques de dinámica de grup i la psicología humanística per a desenvolupar les diverses habilitats necessàries per a poder reballar en grup com dialogar, conversar, llegir en veu alta, prendre apunts… Doncs, els recursos tecnològics poden obrir moltes portes i ajudar a potenciar el discurs oral. 

Decàleg de l’oient perfecte 

•  Adoptar una actitud activa
• Mirar l’orador
•  Ser objectiu
•  Entedre el missatge del orador i la seua manera de veure les coses
•   Descobrir la idea principal 
•  Descobrir la idea i el propòsit de l’orador
• Valorar la intervenció de l’orador
• Reaccionar al missatge
• Parlar quan haja acabat l’orador

AVALUACIÓ DE LA COMPRENSIÓ ORAL

És necessari realitzar una avaluació diagnòstica per detectar les mancances generals de comprensió que puga tenir l’alumnat. Per altra parta, cal mesurar els progresos de comprensió que fa l’alumnat durant el curs.

L'EXPRESSIÓ ORAL

L'expressió oral és una habilitat que es pot exercir en diferents formes de comunicació que cal distinguir per a una correcta aplicació didáctica. N'hi ha dos tipus de comunicacions orals:

• AUTOGESTIONADA (exposició, discurs, conferència...). Hi ha un únic emissor que gestiona el text amb trets lingüístics propers a l'escrit. El receptor o receptors no solen tenir la possibilitat immediata de respondre i, per tant, d'exercir d'emissor. L'autogestió és l'art de l'oratòria, de parlar en públic, de convéncer o simplement d'informar.
• PLURIGESTIONADA (diàleg, entrevista, debat,...). Hi ha més d'un interlocutor que poden adoptar alternativament els papers d'emissor i receptor. Diverses persones gestionen el text, hi ha un torn de parla i s'acosta més als trets típics de l'oralitat. La plurigestió és l'art de la conversa, de l'intercanvi i de la col·laboració entre interlocutors.

LES MICROHABILITATS:

Són les estratègies que l'emissor d'un discurs oral posa en marxa per comunicar-se tant en situacions d'autogestió com de plurigestió. La comunicació humana s'estructura i es fixa a partir de la repetició i de l'experiència que anem adquirint els interlocutors. Existeixen unes rutines comunicatives que són absolutament cultrals i varien entre comunicats lingüístiques perquè també  varien les formes de relació entre les persones.

5 microhabilitats de l'expressió oral:

• Planificar el discurs
• Conduir el discurs
• Negociar el significat del discurs
• Produir el discurs
• Considerar els aspectes no verbals

Orientacions didàctiques prèvies per al tractament de l'expressió oral:

• Prendre consciència de les necessitats orals
• Mantenir l'ordre a classe
• Planificar l'activitat d'expressió
• Emfasitzar amb la correció i la fluïdesa
• Esperar els progressos a mitjà i llarg termini 

Hi ha quatre tipus d'exercicis d'expressió oral que classificarem segons:

1. La tècnica utilitzada: drames, escenificacions, jocs de rol, diàlegs dirigits, jocs lingüístic...
2. El tipus de resposta: repeticions, buits d'informació, donar instruccions, pluja d'idees, solucionar problemes...
3. Els recursos materials: històries i contes, sons, imatges, qüestionaris, etc.
4. Lacomunicació específica: exposició oral, improvisació, parlar per teléfon, debats...

MARC COMÚ EUROPEU DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES

El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.

Nivells

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.

• Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda.

• Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.

• Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.

• Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor.

• Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera.

• Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.

Per què és necessari el Marc?

Perquè ens serveix de patró internacional per a mesurar el nivell de comprensió i expressió orals i escrites en una llengua que adquireixen les persones.

Què és el PEL (Portafoli Europeu de le llengües)

Es tracta d'un document en què els que estan aprenent o han aprés una llengua -ja siga en l'escola o fora de l'escola- poden registrar i reflexionar sobre el seu aprenentatge de llengües i experiències culturals i autoevaluar-se utilitzant els paràmetres del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües. .

El portfolio conté un passaport de llengües que el seu titular posa al dia amb regularitat.

El document també conté una biografia lingüística detallada que descriu l'experiència del titular en cada llengua i que està dissenyat per a guiar l'alumne en la planificació i avaluació dels progressos.

Finalment, hi ha un dossier amb exemples de treballs personals que es pot mantindre per a il·lustrar una de les competències lingüístiques.

QUÈ ÉS UN PLA D'ACOLLIDA

És un protocol d’actuacions l’objectiu del qual és facilitar l’adaptació del nou alumnat al centre escolar. Les orientacions que es donen es refereixen a l’alumnat que prevé d’altres països i/o desconeixen les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i han de dur un procés d’adaptació escolar i aprenentatge de la llengua. El Pla d’Acollida ha d’aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries.

On s’enmarca?

a)      En el Projecte Educatiu de Centre (PEC), en què la comunitat educativa defineix els compromisos, tant de caràcter lingüístic i curricular, com de caràcter social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d’alumnat amb cultures diferents.

b)      En el Projecte Curricular de Centre (PCC) on s’incorporaran al currículum referències multiculturals, especialment de les cultures d’origen de l’alumnat. Es repleguen les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l’alumnat estranger que accedeix al centre. S’acorda el model bàsic del pla individual d’intervenció educativa.

c)       Al Projecte Lingüístic (PL) del centre on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l’arribada d’aquest alumnat i facilitar el seu procés d’aprenentatge i d’integració.

d)      Al Pla d’Acció Tutorial en Educació Secundària on es reflexen les actuacions específiques que es duran a terme en la classe per afavorir la integració de tot l’alumnat i la seua relació amb el professorat. .

Pla d’acollida i acompanyament

Aquest Pla d’acollida i acompanyament ha de tindre una sèrie de recursos com ara:

-  Una aula d’acollida i acompanyament

-  Tutor/a d’acollida

-  Psicopedagog, professorat de pedagogia terapèutica, educador...

-  Tutor/a del grup de referència

-  Professorat,...

També es poden considerar altres mesures com ara:

- Tutor/a individual (entès aquest/a com una persona del claustre que tutoritza a un sol alumne i la seua família en el procés d’acompanyament)  i/o alumne “guia o tutor” (alumnes que donen suport afectiu i instrumental als nous companys/es. Han de tenir un cert coneixement i una certa preparació). El centre haurà de motivar l’alumnat i incentivar, d’alguna manera, la seua col·laboració.

-Altres mesures són els mediadors, els recursos de les institucions locals, materials informatius editats per la Conselleria d’educació, etc.