MULTICULTURALITAT. una perspectiva educativa

Pot una societat plural generar una identitat col·lectiva? Com educar per a promoure, des de la diversitat , societats  cohesionades, amb sentit de comunitat, amb mecanismes de cooperación i integració? L’educació intercultural pot suposar una resposta a aquestes preguntes.

La majoria de voltes utilitzem aquests la multiculturalitat i la interculturalitat com a sinònims però no ho són. Quan parlem de multiculturalitat ens referim a l'existència de moltes cultures dins d'una societat mentre que si parlem de interculturalitat hem de fer referència a la relació que tenen aquestes entre elles. 

Hem de diferenciar també la multiculturalitat quan parlem de globalització , ja que no es un factor que ajuda a aquesta, més bé al contrari, perqué la globalització el que fa és mantindré clixés i desigualtats, a més de les tensions possibles existents. Altre desavantatge de la globalització és que està creant un món igualitari, on no es tenen en compte les diferències tant culturals com individuals.

Per tant, des de l'escola hem de intentar ficar-li solució a aquets probleme i fer veure als xiquets que aquestes diferències son enriquidores per a nosaltres, que podem aprendre uns dels altres i ensenyar-los a ser crítics, que puguen formar una identitat col·lectiva.

Per tant, amb aquestos termes voldríem aconseguir en resum aquestos objectius:

• Educar per a viure en contextos heterogenis  
• Crear cohesió social des de la pluralitat   
•  Construir comunitat des de la diversitat identitària

Tres problemas fonamentals de l’educació intercultural:

• Organitzar experiències de socialització basades en valors d’igualtat, reciprocitat, cooperación, integració.   
•  Utilitzar la diversitat cultural com a instrument d’aprenentatge social.
• Dotar els alumnes de destreses d’anàlisi, valoració i crítica de la cultura.

Set propostes des de l’educació intercultual: 

•  Fer palés que la diversitat social i cultural és natural
• Evidenciar que la diversitat cultural i social és un fet complex 
•  Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat
• Facilitar la vivenciació no problemática de la identitat
•  Establir un context on les interaccions siguen igualitàries
• Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals
• Educar en el tractament dels conflictes culturals

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

A classe hem parlat diverses vegades dels mitjans de comunicació i el poder que tenen, és a dir, la influència que tenen sobre la societat, la cultura, els valors, al educació, i el que ens interessa respecte a aquesta assignatura, les llengües, sobretot, nostra llengua, la llengua valenciana.

L'altre dia donarem en classe part de la història sobre els mitjans de comunicació y la seua història respecte el valencià i completarem una fulla a compartir sobre el que sabia, el que ara sé i debatirem i reflexionarem en comú sobre el què pensarem respecte al poder d'aquestos. En resumides comptes van parlar de:

- En l'época franquista apareix la premsa clandestina i a paritr del 62 hi ha un creixement progressiu.

- Els mitjans de comunicació tenen molta influència i poder a la societat.

- En 1976 va sorgir el desenvolupament de la ràdio i la televisió que superaren a la premsa escrita.

- Va a haver un retrocés del valencià com a llengua de la televisió local.

- La majoria de la premsa s'edita en castellà.

- El règim franquista impossibilitava la normativització del castellà.

- el 25% de la programació deuria ser en valencià i els grups estatals a la televisió no ho estàn complint.

- Les emissions de mitja hora del informatiu en TVE s'introdueix el valencià.

- El diari ''Las provincias'' va mnipular els sectors més productius a l'anticatalisme.

- El diari més rellevant és ''El temps'', en versió electrònica.

- Existeix ''Uniprex'', una de les cadenes amb més audiència com és Antena 3.

- Pensava que Internet era el mitjà més influent, però és més, la televisió i la ràdio afectarà i afecta sempre a les nostres opinions en la societat.

Respecte a tot això i el debatit a classe, en grup van posar en comú i van pensar que el valencià sempre ha sigut una llengua amb suport minoritari, però actualment i degut a la desaparició de canal 9, el suport ha anat decaient. A més, molta gent pensa que parlar valencià queda de poble o de classe baixa, i per això, aquesta idea passa de generació en generació. Puc dir que les menspreacions o les fames o opinions que es creen sobre la llengua és una construcció social que es va formant amb el pas del temps.  Des de fora, a la resta de comunitats autònomes, es veu que la gent de València tenen fama de no cuidar ni valorar la seua pròpia llengua, i per això, als mitjans de comunicació no s'utilitza quasi el valencià, ja que ells mateixos saben que la gent que ací viu, ho menysprea (no tots, però gran part i per això no ajuden a conservar-la com es degut). Fomentant l'hàbit crític a les aules, potenciariem l'educació, i per tant, la nostra llengua que ens pertany. Per últim, tindre un canal propi per al valencià és necessari, però ha de ser un canal ben organitzat, sense corrupcions ni il·legalitats.

LES NORMES DE CASTELLÓ I INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA

Normes de Castelló o Normes del 32 es l'acord que signaven a Castelló de la Plana l'any 1932. Un acord que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'institut d'Estudis Catalans i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana del 1918.

Les Normes de Castelló han estat, recentment, catalogades com a Bé d'Interès Cultural per les Corts Valencianes. Són, per damunt de tot, una aposta per la unitat i la normalitat de la nostra llengua al seu territori històric. Les Normes certifiquen l'aposta per la unitat de la llengua que parlem a dalt i a baix del Sénia. A més, són una aposta per la vertebració de la societat entorn del seu tret definidor essencial: la llengua. Aquesta aposta implica necessàriament l'establiment de mecanismes que facen viable aquest paper vertebrador de la llengua pròpia i històrica en el seu territori.

En definitiva, des de la plataforma Castelló per la llengua entenem les Normes com un esperó per treballar per la normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits. Joan Fuster va pronunciar, venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més festiva i més clara.

Respecte a la interferència lingüística, es un aspecte que está molt present sobretot en la gent que estudia castellà i valencià. La interferència lingüística són els canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influència d’una segona llengua.  Les interferències poden ser principalment de tres formes:

•  Fònica: consisteix en la incorporació d’elements fònics dins d’una llengua que són pròpies d’una altra.
•  Morfosintàctica: quan regles o normes que no són pròpies de l’idioma, per influència del veí s’hi incorporen. 
• Lèxica i semàntica (paraules i llurs significats): Incorporació en la llengua ‘b’ de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua ‘a’. Podem classificar-les en préstecs, que són paraules d’una llengua introduïdes en una altra (exemple living-rom) i calcs, paraules estrangeres traduïdes o adaptades a la llengua pròpia

El paper dels mitjans de comunicació i de l’Ensenyament és molt important en aquest aspecte. Ací us deixe el prezi on explica detalladament aquest tema. https://prezi.com/x3scj4tjr8g3/la-interferencia-linguistica/

PROGRAMES D'ENSENYAMENT

Com a futura docent, i com ja parlaren a classe, és important saber dels programes d'ensenyament en les quals, el focus d'atenció a aquestos programes es fa en l'ús de les llengües per a aconseguir un equilibri en el domini de les dues llengües cooficials. Són programes d'educació bilingüe proposats per Conselleria de l'educació per a millorar el sistema educatiu: PEV, PIL, PIP i PEBE. Aquestos programes tenen la seua continuïtat en l'etapa secundaria, a elecció voluntària. A continuació, parlaré de cadascun dels programes que es divideix en el sistema educatiu:

• Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV): En l'etapa d'Infantil i Primària, el Programa d'Ensenyança en Valencià està pensat per a xiquets i xiquetes valencianoparlants o que viuen en entorns valencianoparlants. L'idioma que s'utilitza des de l'inici de l'escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment. S'afavorirà així que els xiquets i xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià, i al mateix temps, puguen adquirir un domini equilibrat del castellà, aconseguint els objectius previstos en els decrets del currículum. En l'etapa primària, i segons els resultats de les distintes avaluacions, els centres docents tenen l'opció d'anar incrementant el nombre d'àrees impartides en castellà, garantint el domini equilibrat de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana. 

• Programa d'Inmersió lingüística (PIL): En l'etapa d'Infantil i Primària, el Programa d'Immersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants, o que viuen en entorns on el valencià no és la llengua majoritària de comunicació. El programa està pensat perquè, a partir de la voluntat manifestada pels padres/madres o tutors, els i les alumnes puguen adquirir una competència lingüística en la llengua que no és habitual. El programa d'immersió lingüística part del respecte cap a la llengua pròpia de l'alumne. En tot moment es respecta l'expressió espontània de l'alumnat. També, el castellà, com a àrea i com a llengua d'instrucció, s'incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els alumnes i les alumnes aconseguixen un domini formal.

• Programa d'Incorporació Progresiva (PIP):  En el Programa d'Incorporació Progressiva la llengua base del programa és el castellà. Durant l'etapa d'Infantil, s'introduïx el valencià a nivell oral, de manera que els alumnes i les alumnes entren en contacte amb l'altra llengua oficial, que no els és habitual. Açò afavorix un domini cada vegada més formal del valencià, aconseguint els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials. A partir de l'Etapa Primària, el PIP suposa la introducció de l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura des de1r de primària, i com a mínim, l'assignatura de Coneixement Del Medi Natural, Social i Cultural des de 3r de primària, impartides en valencià. A través d'una metodologia adequada que preveu l'ensenyança-aprenentatge de continguts curriculars a través d'una segona llengua, es garantix no sols el domini dels continguts curriculars, sinó també la competència lingüística en la segona llengua.    

•  Programa d'educació bilingüe enriquit (PEBE):  Aproximació d'una llengua extrangera en segon curs d'infantil. S'incorpora al primer cicle de primària aquesta llengua estrangera com a vehicular. Cal determinar la proporció del ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada respectant els mínims, així com el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, i la definició del tractament de la lectoescriptura.